La música m’ha salvat totes les vegades. 
M’ha guarit. M’ha obert els ulls. 
La música m’ha ensenyat que tot està en moviment i que la seva dansa entre finits és infinita. 
La música m’ha ensenyat a respectar el ritme que la vida ens va marcant; que tota dissonància va lligada a una harmonia; que hi ha moltes maneres d’acompanyar una melodia. 
La música m’ha ensenyat a estimar el silenci i m’ha fet entendre que tot està en moviment, vibrant, respirant. 
Quan em dissolc en la música no sóc més aquest ser humà amb nom i cognoms que us parla ara. El temps i l’espai es derreteixen allà. Les pors desapareixen i senzillament em veig abraçant amb transparència allò que ve, allò que és. 
Com una planta. Com un arbre. 
La música m’ensenya a ser un arbre.